Si no s'estipula altrament de manera explícita, tal com és la tendència actual, es factura sobre el recompte final (o sigui, de la traducció o correcció).

Algunes empreses i traductors compten en línies, caràcters o pàgines. Però creiem que aquestes opcions presenten també alguns problemes d'arbitrarietat, que requereixen una convenció addicional:

• Línies: quantes paraules o caràcters o espais per línia?
• Pàgines: quantes paraules, línies, caràcters per pàgina? Aquesta concepció mecanogràfica encara és més incoherent amb els processadors de text actuals.
• Caràcters: inclouen espais o no?, com els interpretem en formats especials?, tots els sistemes operatius i conjunts d'ofimàtica els compten igual? S'aproxima molt al sistema ideal però, a més de les observacions anteriors, també obliga a una doble operació aritmètica i mental si hem d'establir tarifes en euros per 100 o per 1.000 caràcters/espais.
• Paraules: No deixa de ser arbitrari, cal admetre-ho, però requereix "menys" convencions o dobles operacions. També és, potser, el sistema que s'està generalitzant més (si bé no de manera absoluta) dins del sector. D'altra banda, en un entorn multiformat (HTML, programari, etc. amb moltes etiquetes i codis) és més fàcil discernir què és text a traduir (en paraules) i què és codi (caràcters arbitraris).

Word: És sabut que Word es deixa molts elements sense comptar, especialment quadres de text. Feu la prova.

Tampoc no compta text editable en objectes inserits en el document (imatges amb text editable, arxius Word, Excel o PowerPoint inserits en el document, etc.), i cal comptar-ho a part.

Word tampoc no gestiona correctament ni transparentment el funcionament del conjunt de caràcters delimitadors per a cada llengua en particular (punt, coma, números, adreces electròniques, etc.).